Asamblea Social de Cornellá.

CORNELLÀ CONTRA EL RACISME

2010-07-26T02:51:00.000-07:00

EL BAIX LLOBREGAT PER LA COORDINACIÓ DE LES LLUITES

2010-03-04T00:18:00.000-08:00

Dia rere dia, són moltes les lluites que treballen en el Baix Llobregat, en diferents àmbits, a cada poble i ciutat, però tots i totes tenim una cosa en comú, el nostre enemic: el capital i les seves diferents cares. Després de molts anys, i de molts intents de coordinar les diferents lluites que és
donen dins la comarca, ens tornem a trobar amb la necessitat de buscar maneres i espais comuns de lluita i reflexió.

La situació actual, on la precarització de la vida, l’atur, i les desigualtats socials afecten cada vegada més a tots i totes, és hora de començar a treballar de manera més unitària, cada un fent el seu treball, però totes juntes amb un objectiu comú; despertar la ment i crear consciència, per poder fer front als atacs constants del capital.

Així doncs , diversos col•lectius del baix Llobregat, ens em començat a reunir amb l’objectiu de trobar els canals mes idonis per aconseguir una coordinació en les lluites de la nostre estimada comarca. Per això em començat per preparar unes jornades, en les quals, les diferents lluites,
expressaran les seves inquietuds i problemes,... el passat, present i futur dels nostres col•lectius. A partir d’aquí obrirem el debat, per tal de reconèixer els punts que tenim en comú i les lluites que entre totes podríem tirar endavant, així com trobar la manera de coordinar el dia a dia
de les diferents lluites.

Tot i que les jornades són en clau comarcal, tenim clar que el que passa al Baix Llobregat, també passa a la resta de comarques, i que les lluites són les mateixes arreu. Per això creiem que com més gent participi a les jornades més enriquidors seran els debats i per tant més coherent podrà ser la nostre resposta. Per tant us convidem a participar activament de les jornades, que es realitzaran el 20 i 21 de març al CSO Laforsa ( AV/ la Fama Nº 43 de Korneyà). A part de participar de les xerrades, activitats i debats hi haurà un espai destinat a paradetes informatives de les diverses lluites del Baix Llobregat i d’arreu, així que si algun col•lectiu vol venir a muntar la seva parada informativa, tindria que enviar un correu per tal de guardar-li plaça, i a poder ser avanç del dia 2 de Març (al correu lluitesdelbaix@moviments.net).

Programa de Jornades de les lluites del Baix Llobregat

Dissabte 20 de Març:

-10h. Presentació col•lectius
-14h. Dinar
-16h. Taller de dinàmica de debat
-17:30h. Teatre PATILLA (improvisació)
-18:30h. Vídeo “O todos o ninguno”
-22h. Tapes variades i cantautor

Diumenge 21 de Març:

-9:30h. Esmorzar
-10h. Debats. Passat i present de les lluites
-14h. Dinar
-15:30 Debats. Futur (cap a on anem)

VÍDEO MANIFESTACIÓ CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL, LA CRISI I LA GUERRA. BCN 28-G

2010-02-06T01:07:00.000-08:00

DIMECRES, 27 DE GENER, 19 HORES, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT, CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL

2010-01-25T09:53:00.000-08:00

DIJOUS 28, A LES 19 HORES, MANIFESTACIÓ A BARCELONA ALS JARDINETS DE GRÀCIA. (L-5, L-3 Diagonal)

Els ministres europeus de treball es reuneixen a Barcelona mentre nosaltres patim la crisi que ells han permès i que no solucionen. Contra l'Europa del capital, la crisi i la guerra MANIFESTA'T.

CASTANYADA CONTRA L'ESPECULACIÓ: LA CRISI I L'ATUR

2009-12-19T05:29:00.000-08:00

PLAN E : 9 PROFITOSOS MESOS D'UN EMBARÀS DE LES GRANS EMPRESES CONSTRUCTORES, DEL QUAL ÉS RESPONSABLE EL GOVERN CENTRAL I QUE ACABARÀ EN UN PART MÚLTIPLE DE MILERS D'ATURATS QUE VINDRAN A AQUEST MÓN DE CRISI CAPITALISTA.

La banca, les multinacionals especuladores i les grans constructores creen la crisi i els ciutadans la paguem, primer en efectiu i després a través de les ajudes a la industria de l’automòbil i de la construcció, disfressades de creació i defensa de llocs de treball.

Cornellà 2009: més de 7000 aturats, PLAN E : 14,9 milions €, llocs de treball: 292 . Obres Plaça de l’església: 5 milions €, 54 llocs de treball. Obres necessàries??? Per a qui???

L’ÚS DEL DINER PÚBLIC

On estan els diners públics per a una assistència social saturada i sense recursos? On estan les “ajudes” dignes pels aturats? Per què en temps de crisi no hi ha una partida per a crear una bossa de treball públic?

LA SOLIDARITAT

El concepte de solidaritat comença per recolzar el teu veí, reivindicar els seus drets i donar-li suport és lluitar pels teus drets.

El diner públic és nostre, exigir un ús transparent i just d’aquest és la nostra obligació. La nostra passivitat davant la crisi agreuja el problema, és l’hora de la participació activa.

2010, ANY DE CRISI

La crisi i el canvi climàtic són filla i fill del capitalisme salvatge, injectar diners públics a la contaminació automobilística i al ciment depredador no és la solució, és tapar el sol amb la mà. Exigim solucions per a la crisi, ja!, solucions respectuoses amb les persones i el planeta.

COM VA ANAR LA CASTANYADA CONTRA LA CRISI I L'ESPECULACIÓ?

Amb els barrets d'uns Pares Noël negres per l'afectació de la crisi, amb castanyes i moscatell contra l'atur i el fred polar que feia, ens vam reunir a la plaça de l'església per a denunciar l'ús impropi i indecent del diner públic. Es van recollir signatures per a reclamar treball públic, ajudes als parats i per a l'habitatge. I també es van repartir més de 500 octavetes amb el text que encapçala aquesta crònica.

El ciutadà va estar molt receptiu a aquesta protesta festiva. Molts criticaven la durada i els inconvenients d'una obra amb un resultat que consideraven de mal gust, més encara quan s'assabentaven del que havia costat. Des de la crítica per la manca d'arbres i gespa, hi ha arbres nous que han col·locat i que ja estan morts; la ubicació de les cadires i bancs, algunes com les quatre cadires enfrontades on no hi caben les cames dels que han de seure, això sempre que estiguin ben avinguts. I més ...

Es van cantar nadales amb la col·laboració d'un grup de nois i noies que van entonar el "navidad, navidad, triste navidad en paro..."

Una preinauguració lúdica i ciutadana d'una obra que no calia, feta amb uns diners que feien falta per a obres més urgents amb usos més socials.

ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ
Contacta: asccornella@moviments.net

(extret del blog de: http://baixllrepublicanoticies.blogspot.com)

MARXA CONTRA L'ATUR. 7 DE NOVEMBRE CORNELLÀ-PLAÇA SANT JAUME (BCN)

2009-11-08T12:10:00.000-08:00

La plataforma d'Aturats i Aturades de Barcelona i la d'Acomiadats de Nissan van convocar aquesta marxa contra l'atur i els acomiadaments amb el suport de moltes altres entitats, associacions i col·lectius, com l'Assemblea Social de Cornellà. La marxa va sortir de Cornellà de Llobregat i va acabar a la plaça de Sant Jaume, passant per l'Hospitalet de Llobregat i per diferents districtes de Barcelona, com el de Sants on es va muntar un punt solidari d'avituallament. Esperem que aquesta sigui la primera d'altres moltes reivindicacions al carrer, per què la situació és insostenible i la llista d'aturats no para de créixer (quasi 5 milions) així com els desnonaments i els deutes que no es poden pagar. Aquest és un greu problema de tota la societat i entre tots hem de cridar ben fort que volem solucions, ens hem d'organitzar i lluitar plegats contra l'atur, la corrupció i la precarietat.

ACTE DE L'ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ CONTRA L'ATUR I DE SUPORT A LA MARXA D'ATURATS D'AQUEST DISSABTE

2009-11-06T12:02:00.000-08:00

Ahir vam celebrar al CC García-Nieto de Cornellà un acte per debatre la greu situació actual d’atur i sobre els acomiadaments, que no deixen de produïr-se. Aquest mes 100.000 persones més han passat a formar part de la llista d’aturats oficials, que va cap els cinc milions. També com una activitat per donar difusió a la Marxa d’aturats i aturades que es farà aquest dissabte, i que tindrà la seva sortida a les 9 del matí des del mercat de Sant Ildefons a Cornellà.

A l’acte han participat com organitzadors l’Assemblea Social de Cornellà i com ponents, la Plataforma d’Acomiadats de Nissan, la Plataforma d’aturats i aturades de Barcelona, membre del Comitè de Vaga a TMB i delegat sindical a Roca. S’han posat sobre la taula moltes qüestions molt interessants i s’ha produït un intercanvi d’idees molt enriquidor amb una conclusió unànime, la unitat i la pedagogia, la informació i formació als treballadors conformen l’única sortida a aquesta situació cada dia més insostenible.

L’acte ha estat moderat pel company Radouan de l’ASC qui ha fet una crida a la unitat en un moment on la lluita i les mobilitzacions són necessàries per sortir d’aquesta crisi capitalista: “Si no es lluita, es perd”.

David, Acomiadats Nissan.

En primer lloc ha compartit una petita victòria amb nosaltres, dos dels acomiadaments produïts al juliol han estat considerats nuls. Però van ser 700 els acomiadats, d’aquests el 77% dels afiliats a la CGT, produint-se una discriminació sindical molt greu.

Després dels 100 milions de subvenció que va rebre l’empresa, els quals han servit per pagar unes indemnitzacions força atractives però que mai compensaran la pèrdua del lloc de treball, l’ombra de la deslocalització continua allargant-se cap a països com Marroc o Tailàndia .

Oleguer, Aturats i Aturades de Barcelona.

L’1 d’abril va néixer a les cotxeres de Sants aquesta plataforma recuperant l’esperit d’altres que la van precedir en lluites anteriors contra situacions d’atur, cap amb connotacions tant greus com aquesta.

Ens va exposar un seguit de mesures concretes: prestació d’atur indefinit fins trobar un lloc de treball, reducció de jornada a 30 hores sense hores extres (a les oficines de treball es fan hores extres per atendre els aturats), transport públic gratuït pels aturats per què puguin buscar feina, que els contractes que facin els ajuntaments dins el Plan E es facin amb criteris objectius (aturats de llarga duració, càrregues familiars…) hi ha experiències de lluita que demostren que es pot aconseguir.

Va criticar l’entrega de diners a la banca i també el Plan E, mentre que els aturats s’hauran de conformar amb una almoina de 420 euros, a Euskal Herria aquesta quantitat pot arribar als 900, el Tripartit no ha pres cap mesura econòmica. Els diners del Plan E haurien d’haver estat dedicats a crear llocs de treball a educació o sanitat. Hi ha gent treballant a les obres del Plan E sense contracte.

El 80% dels empresaris veuen en aquesta crisi una oportunitat (reudir plantilles, salaris, drets) ja no es llencen com el 29 pels balcons. Per ells s’haurien de llençar tots aquells que sense cap coixí, ni econòmic ni familiar estiguin en una situació desesperada, no els donarem aquest gust. La unió dels aturats i aturades i la creació de plataformes en tot el territori és fonamental, és el camí.

Román, comitè TMB.

Treballadors i aturats estan en la mateixa barricada, han d’estar units. Cada vegada la situació és més precària a tots els nivells. El 63% dels assalariats son mileuristes o no arriben, 16 milions estan per sota dels 1000 euros. Quasi 5 milions d’aturat sense comptar el milió d’immigrants sense papers que no perceben res. Què fa el govern Zapatero? Salva a la banca amb 90 mil milions d’euros, 15% del producte interior brut, un deute per dues generacions. En aquesta situació per què no es produeixen mobilitzacions? Encara estem sota el shock, les direccions de CCOO i UGT fan de bombers de la patronal i el govern, el 95% dels expedients de regulació son pactats entre sindicats i patronal i així també es financien, entre el 5 i el 10% de les indemnitzacions se les porta l’advocat del sindicat.

Davant d’aquesta crisi estem desorientats, hem de superar això i coordinar-nos per plantar cara, estem en una guerra en la que els nostres generals treballen pels nostres enemics.

Ara es parla de la creació d’un seguit de llocs de treball a TMB sense especificar les condicions de com es farà la selecció, ni quin salari es percebrà, que segur serà menor, creant treballadors de primera i segona categoria.

En nom de les assemblees d’aturats s’hauria de fer una petició als ajuntaments i a TMB per crear una T-10 solidària, gratuïta pels aturats, com ja es fa a Tarragona.

El perill de privatització del transport públic és una realitat, la línia 9 de metro està participada per TMB i 3 empreses privades.

Hem de treure velles eines oblidades, polir-les i fer-les servir en aquesta lluita. De la nostra manera d’actuar no els ha agradat ni els piquets, ni les vagues, ni les mobilitzacions, però el que menys de tot , que nosaltres votem a les assemblees i que cap representant fa res sense l’autorització d’aquesta. Participació, votació i acatar el resultat. I ell que participa ha de treballar, ens trobem el cas a l’empresa que hi ha sindicalistes que porten 20 anys sense donar un pal a l’aigua.

Gregorio, delegat sindical Roca.

Aquesta empresa catalana i familiar , número 1 en el sector sanitaris i amb presència a 35 països, té en marxa un ero de 713 treballadors agafant-se a la situació de crisi, que en aquest cas només és una excusa. Una empresa en expansió que no inverteix en millorar la situació dels seus treballadors, hi ha companys amb 25 anys que no poden agafar el seu fill a coll per què tenen les vertebres aixafades.

Roca que va estar una de les empreses més lluitadores dels 70, en el que es coneixia com el Cinturó Roig del Baix Llobregat, ara es troba en una situació que no es convoquen ni assemblees, l'única arma és la taula de negociació. Els treballadors no saben que és una caixa de resistència,ni un calendari de lluita, la tasca pedagògica és fonamental. Ens trobem amb una gran barrera, les direccions sindicals “satanizan” i aixafen la mobilització sindical, posant l’etiqueta de radical a qualsevol iniciativa. Si parles d’unificar la lluita, de treure-la al carrer, de convocar vagues generals comarcals et miren com un un marcià. Així tothom acaba agafant els diners de les indemnitzacions i provocant una precarietat del mercat laboral, tots serem mileuristes, amb sort, i sense dret ni a respirar.

Roca ha tingut 660 milions de benefici en els darrers 4 anys i ara després de l'ERO temporal de març amb el beneplàcit de CCOO i UGT, el 28 de juliol presenten el definitiu i la resposta és: “com ens pot fer això senyor Asensio amb el que nosaltres hem fet per vostè”

Gràcies a CGT hem aconseguit que CCOO i UGT no aprovin els acomiadaments, els afiliats d’aquests sindicats han de pressionar en aquest sentit. La solidaritat és fonamental, no es pot arribar a negociar i dir primer els de Roca i els subcontractats tots al carrer, això és acceptar que la classe treballadora no t’ importa res.

Intervencions al debat posterior.

Fede de l’ASC. La realitat de la crisi és que el capitalisme necessita aixafar-nos. El tragar i la col·laboració és la derrota que s’instaura en la classe treballadora. Hem de donar passos ferms en la unitat sindical per plantar cara. El problema són les pràctiques “amarillistas” dels sindicats, hem d’agafar exemple dels companys del SAT que s’està jugant la pell, s’ha de sortir al carrer, des de la nostra pluralitat ens hem de complementar i d’unir.

Ramón de l’ASC. Hem de recuperar les assemblees democràtiques i vinculants. Si assumim els problemes de la patronal estem perduts, no és el mateix una baixada de beneficis que no poder pagar el lloguer, la llum o l’educació dels fills.

US ESPEREM A TOTS I A TOTES A LA MARXA D’ATURATS I ATURADES DE DEMÀ DISSABTE A CORNELLÀ. CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS SORTIR AL CARRER ÉS UNA OBLIGACIÓ CIUTADANA!

CRISI: EL FACTOR HUMÀ

2009-09-24T01:43:00.000-07:00

Avui l’Assemblea Social de Cornellà ha estat repartint informació sobre la seva tasca davant l’Oficina de Treball al barri de Sant Ildefons i recollint signatures per denunciar que aquesta crisi, aquest fracàs del model capitalista que l’ha provocat, no pot recaure només sobre les espatlles dels treballadors i treballadores.

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb els aturats i aturades de la ciutat, darrera de cada un d’ells hi ha una història que han volgut compartir amb nosaltres. A canvi els hem mostrat la nostra solidaritat i el nostre compromís envers la seva situació.

M’ACABEN DE TREURE EL PIS

Vinc ara mateix de veure com en treien el pis i després vens a l’oficina de l’INEM i et tracten sense cap consideració, no t’ajuden com cal, sents la teva dignitat trepitjada. Jo pago amb els meus impostos els seus salaris.

Vosaltres teniu la solució a aquesta situació? Moltes empreses estan buides, una solució potser seria l’autogestió.

Som molts els que estem a casa passant aquesta situació d’angoixa com podem, el drama de l’aturat no transcendeix queda a nivell familiar i del nucli dels amics. Ens cruspim el problema sense compartir-ho, ni organitzar-nos.

¿PARA CUÁNDO UNA HUELGA GENERAL?

Una dona s’apropat a demanar-nos informació tota indignada. Esta gente nos come por los pies, antes la gente protestaba más, nos subían el transporte pues a la calle. Ahora a que se espera con esta situación tan insostenible, ni sindicatos, ni nada. Tengo un hijo en el paro, ha tenido que poner su piso en alquiler y marcharse a vivir con su mujer y su hija de cinco años a casa de su suegra donde ya viven 7 personas más. Es la manera de poder hacer frente a la hipoteca ¿y es qué hay derecho a esto?. Tenemos que organizarnos y salir a la calle a protestar, una huelga general es lo que hace falta.

¿TENIU UNA FEINA?

Mª Carmen ens ha colpit amb la seva història, treballant des dels 11 anys i cotitzant des dels 14, en té 56, no té feina, té un grau d’invalidesa del 70% a causa del seu últim treball com a cuidadora a una residència de minusvàlids. Fa poc va morir un dels seus dos fills, amb 27 anys, mentre ella era el quiròfan. Porta una faixa ortopèdica i viu a un cinquè pis sense ascensor, el mateix pis que després de tota una vida treballant sinó troba alguna feina pot perdre aviat. Amb nervis i llàgrimes ens ha demanat ajuda.

LA SOLIDARITAT ÉS FONAMENTAL

Quan dos companys han entrat a l’oficina a repartir les octavetes els han convidat a sortir fora, cosa que han fet. Un noi que estava a dins ens ha vingut a explicar que al menys el funcionari que l’atès amb ell li ha semblat molt bé la iniciativa i s’ha quedat amb el correu i el bloc de l’ASC.

¿DÓNDE HAY QUE FIRMAR?

“Yo tengo trabajo pero me solidarizo totalmente con los que están pasando por esta situación.”

Y LOS QUE TRABAJAMOS HACIENDO EL TRABAJO DE 2 PERSONAS.

La precarietat és la majoria de vegades l’única solució a l’atur, aprofitant-se de la situació, els mateixos treballs que abans desenvolupaven 2 persones amb major salari ara ho fa un i cobrant menys. I amb por de que els facin fora aguanten que els trepitgin els seus drets laborals.

“Y encima tenemos que estar agradecidos por poder llegar a final de mes aunque sea justos y poder pagar los recibos. Y esto no lo cambia nadie, aquí o se pasa hambre o no se moverá nada, como cuando la revolución francesa, que la necesidad provocó los cortes de cabeza. Aquí todos chupan y pagamos los mismos.”

Tothom ha rebut amb interès el missatge d’unió que els hem fet arribar: volem créixer en número de propostes per tal de que entre tots puguem arribar a posar les bases per a canviar aquesta precarietat i adreçar-nos a les administracions perquè gestionin millor els seus recursos a favor dels ciutadans que els necessiten ARA.

CONTRA L’ATUR I CONTRA ELS ERO

El sistema i les seves cícliques crisis que tan sols patim nosaltres, mentre la patronal i els grans sindicats segueixen essent còmplices.

Si ens organitzem, podem. Si ens toquen amb un, ens toquen a totes i tots.

PARTICIPA A L’A.S.C.!!!

asambleasocialcornella.blogspot.com
asccornella@moviments.net
Florida, 40 - Cornellà de Llobregat

Jornada ASC, sábado 3 Octubre.

2009-09-23T07:56:00.000-07:00

Jornada al sabado 3 deOctubre

a las 5 horas en el mismo local calle la Florida nº 40.

-El O.del día que se propondrá será el siguiente:

Debate sobre el “Pacto Social” suscrito, a iniciativa del Ayuntamiento,

con una serie de entidades.
Organización y perspectivas de la campaña “por un Plan de Urgencia Social

contra la crisis”.

Salieron ideas, como hacer actos descentralizados directamente en los barrios…
Métodos de trabajo y estrategia de la Assemblea Social.

2009-09-23T07:54:00.000-07:00

Resum: ACTE PÚBLIC: Cornellà contra la crisi capitalista

2009-06-08T14:21:00.000-07:00

El passat dissabte 23 de maig va tenir lloc a Cornellà l’acte públic “Cornellà contra la crisi capitalista” organitzat per "l’Assemblea social de Cornellà".

Com estava programat, a l’acte van intervenir: JUAN MANUEL SÁNCHEZ GORDILLO (alcalde de Marinaleda), JUST CASAS (professor d’Història de la U.Autònoma i membre del C.d’Estudis Llibertàris Francesc Sàbat), RADOUAN (veí de Cornellà, d’origen immigrant) i veïns i veïnes de Cornellà que van explicar la seva realitat en l’actual crisi del capitalisme.

L’acte va ser molt ben rebut amb una notable assistència entre el veïnat de Cornellà que es va apropar a l’escenari de la plaça Europa.

Al finalitzar l’acte, es va convidar a tots els presents a sumar-se a l’assemblea per continuar avançant en la lluita pels drets de la classe treballadora.

L'acte va concloure al ritme d'Amaziga.

Dissabte 23 a les 18h, Plantem cara a la Crisi!!!!

2009-05-20T02:29:00.000-07:00

CORNELLÀ C0NTRA LA CRISI CAPITALISTA

DISSABTE
23 DE MAIG
a les 18h.

Pça.EUROPA
(al costat de la Pça.Catalunya)
AMB:

JUAN MANUEL SÁNCHEZ GORDILLO, l’Alcalde de Marinaleda sobre la lluita victoriosa contra l’atur i per els drets socials d’aquet poble.

JUST CASAS, profe d’Història de la U.Autònoma i membre del C.d’Estudis Llibertàris Francesc Sàbat.

RADOUAN, veí de Cornellà, d’origen immigrant sobre la lluita per la igualtat de drets, la regularització i l’ unitat de la classe treballadora.

TESTIMONI de Veïna/ins de Cornellà sobre la lluita contra l’ especulació immobiliària, per un treball digne pel jovent i contra les descriminacions.

I HAURÁ ACTUACIONS MUSICALS DE RUMBA AMAZIGA

CONVOCA: L’ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ

Capitalisme es Crisi.

2009-05-20T02:27:00.000-07:00

CORNELLA FRENTE A LA CRISIS CAPITALISTA
Nos venden la crisis como si se tratara de una plaga bíblica que nos azota inevitablemente: pero nos engañan. Nos engañan en sus causas y en sus “remedios”; la realidad es que cada día nos empobrecen mas, mientras parece que su solución a la crisis pasa por ponerselo aun mejor a los inversores, con menos impuestos, mas subvenciones y la gente trabajadora a su merced.
¿Qué ha sido de los grandes capitales amasados por la especulación inmobiliaria, las multinacionales, la banca, las químicas, las petroleras, la industria, etc.? ¿Dónde están sus inmorales beneficios?.
Una quinta parte mundial en paraísos fiscales, otra en los llamados “países emergentes”, en donde andan aprovechándose de unas clases trabajadoras privadas del menor derecho, tal como nos quieren dejar tambien aquí, y el resto en nuestras hipotecas “de por vida” o en los pisos cerrados sobrevalorados.
En la época de las grandes innovaciones técnicas, de los tremendos aumentos de productividad,en unos momentos en que la sobreproduccion se desborda y la pobreza podría ser erradicada de la faz de la tierra, a las finanzas, a las multinacionales, a las grandes constructoras, a la gran industria y el comercio y a los que viven a su sombra, de tanto estrujarnos les cuesta seguir obteniendo los beneficios fáciles a los que están acostumbrados: los 8 millones de hipotecas que soportamos se van convirtiendo en impagables, nuestros salarios no dan para todo, los alquileres son inabordables, nuestras jornadas laborales ya interminables, cargadas de horas extras, no se pueden alargar más, nuestra precariedad nos arranca cualquier confianza en el futuro y “no ofrece garantías”, las escuelas y universidades se van convirtiendo en almacenes a disposición de las “necesidades” del capital.
Consumo irracional, producción insostenible, beneficio rápido y a toda costa. Sin respeto al medio ambiente ni al bienestar de las personas, tratadas como simples objetos de explotación y consumo. Ese es el capitalismo salvaje, depredador, esa es la política de todos los gobiernos del mundo capitalista en el que los trabajadores sólo somos carne de cañón.
¿Y qué “soluciones” aplican?, MÁS DE LO MISMO: producir más barato, donde y como sea, o sea ampliando el tamaño de la fosa en la que nos van metiendo. En su guerra para recuperar los beneficios todo vale, y a esa lógica le llaman competitividad.
¡Y nos quieren vender la pescadilla!
Hablan desde el poder de un modelo nuevo de crecimiento más tecnológico, de mayor control, de menos paraísos fiscal, de un pacto social con sindicatos, patronal y fuerzas políticas, incluido el PP “para salir todos juntos de esta”… .
Pero ¿qué hacen en lo concreto?: mientras premian a los responsables, los banqueros y multinacionales especuladoras, con miles y miles de millones de euros, anunciándoles nuevos recortes de impuestos, permiten la degradación de la sanidad, la enseñanza, los servicios sociales, aprueban los despidos, anunciando 5 millones de parados para el año que viene, y en su política social “de paños calientes”, niegan los míseros subsidios a 1.100.000 de parad@s, aplicando los mismos recortes de cobertura de desempleo que legisló Aznar, señalan como “solución” introducir elementos de división entre los de abajo desde sugerir el retorno de las y los emigrantes, primeras victimas de la crisis con la caída de la construcción, señalándolos como victimas a sacrificar hasta su discriminación, que llega a tal punto que muchos, para renovar papeles, tienen que pagar por trabajar Y ENCIMA QUIEREN EMPEORAR LA LEY DE EXTRANGERIA, QUE EN SU DIA PROMOVIÓ EL PP. Pero ya asoman otras, el retorno de las mujeres al “hogar”, las pensiones “insostenibles” de nuestros jubilad@s, la cuantía de las indemnizaciones por despido…
Y, a la vez, que promete el Plan “E” con unos millares de contratos eventuales en obras públicas privatizadas y cuatro ayudas a cuentagotas, en la última comparecencia sobre “el estado de la Nación” anuncia nuevas rebajas de impuestos a las PIMES, del Impuesto de Sociedades, premia a las Constructoras, a la industria del Automóvil, hasta el punto que la patronal cree que "muchas" de las medidas de Zapatero van en la "buena dirección". De la ampliación y aumento de la cuantía de los miseros subsidios de la que hablaba la prensa cercana al Gobierno, de momento nada. Y ante la presión del PP para que emprenda una nueva Reforma Laboral que liquide las ya escasos derechos laborales, promete ir a un gran Pacto que haga mas digeribles para los de abajo, las nuevas medidas antiobreras que preparan.
Ahora, cuando entramos en el túnel de la crisis invierten en Cornellà 15 millones del Plan “E” en crear 292 empleos temporales en obras públicas, dejándolas en manos de empresarios que harán su agosto con el dinero de todos. Una gota de agua comparado con los 300 millones para la Wolswagen o los 60 mil millones de € para la banca, que serán utilizados para sanear sus cuentas e incrementar los salarios de sus directivos (13% en éste año), cuando según datos publicados en las últimas semanas un ejecutivo del Santander cobra 43 veces más que un empleado medio. Esa es la dirección de las soluciones que nos ofrecen.
Detrás de la Cornellà “ordenada” se esconde la sumisión al mundo de los negocios que ha llevado a la liquidación del grueso de nuestro tejido industrial, deslocalizandolo en buen parte: Siemens, Pirelli, Braun, Valeo…
En nuestra ciudad la gestión municipal de estos años ha estado alejada de la población trabajadora siguiendo el mismo modelo salvaje, basado en la especulación urbanística y el cemento: WTC, Bohiges, Campo del Español, Plá Rivera Serrallo, etc. configurando un desequilibrio geográfico de equipamientos en función de los focos de especulación y consumo, alejado de la mayoría . Y en el “Pacto anticrisis”que impone el Ajuntament solo encontramos mas cemento, aun mas pisos, pensemos en la destrucción de nuestro Cine Pisa, liquidado como espacio lúdico-cultural, y en vez de derechos caridad a cuentagotas para los mas machacados, a los que llaman “desfavorecidos”. Y para los sin papeles ni siquiera eso.¡Y luego hablarán de seguridad ciudadana y de lucha contra la economía sumergida!.
Gentes de Cornellà de diversos orígenes, sensibilidades, edades, sexo, afiliados y no afiliados a sindicatos, opciones políticas o sociales, nos hemos juntado para poner en pie una Asamblea Social para hacer frente a las consecuencias de la crisis tanto en lo cotidiano como en lo general. Con una consigna clara: hay que remediar las consecuencias y hay que combatir las causas.
Nuestras propuestas serán incompletas, criticables y discutibles, pero estamos convencidos que solo a través de una Asamblea Social abierta, participativa, democrática y combativa asomarán soluciones. La impotencia a que nos vemos sometidos no es real. La tradición combativa de la clase trabajadora de Cornellà tiene ejemplos en su historia. Nunca nadie nos ha regalado nada.
Es necesario poner en pie un PLAN DE EMERGENCIA SOCIAL que contemple entre otras medidas:
EN GASTO PÚBLICO
1.Congelación de impuestos, tasas y arbitrios municipales y moratoria de los impagos sin intereses. Revisión a la baja del IBI, transmisiones y plusvalías, ajustadas a decrecimiento que existe. Aumento de la imposición fiscal sobre bienes suntuarios.
2.Revisión a la baja de los abusivos salarios de alcalde, concejales y cargos de confianza hasta el nivel medio de los funcionarios municipales.
3.Reducción de gastos en usos de vehículos oficiales y gastos de representación.
4.Reducción de gastos en el uso de vehículos oficiales y gastos de representación.
5.Eliminación de las subvenciones ligadas al clientelismo político.
6.Supresión de las subcontratas.
7.Transparencia y control de las empresas municipales (PRECSA, EMDUCSA, TECSALSA, Fundación Citilab, etc.).
En servicios asistenciales
1.Elaboración de un estudio por los servicios sociales y entidades ciudadanas que nos acerque a la cuantificación de personas en necesidad y pobreza: desahucios, impago de servicios (agua, gas, electricidad, impuestos), necesidades alimentarías, etc. Conocimiento a través de los servicios sociales, entidades bancarias, etc. de los datos de impagos hipotecarios y procedimientos de embargo en curso.
2.Cuantificación de los recursos asistenciales necesarios, otorgando POR LA VIA DE URGENCIA de ayudas siguiendo el criterio de que “Todo el mundo tiene que tener cubiertas las necesidades básicas, desde un techo a un plato de comida”, destinando los fondos suficientes a este fin.
3.Sostén a las iniciativas sociales de apoyo a la lucha contra la marginación.
4.Puesta a disposición de los pisos en situación de abandono en nuestra localidad, producto de la especulación, a las personas sin vivienda mediante pago de un alquiler tasado en función de los ingresos. Puesta a disposición de los locales comerciales e industriales en situación de abandono, fruto de la especulación para todo tipo de actividades sociales, lúdicas, culturales, de enseñanza, sanitarias deportivas, de espacio propio, productivas…
5.Plan de viviendas local que PARALICE TODOS LOS PROYECTOS MUNICIPALES NO INICIADOS, con vistas a su estudio y revisión, para cuantificar las necesidades de la población local en coordinación con los otros municipios de la Comarca y el Area Meropolitana.
En materia de plan de empleo.-
1.Puesta en marcha de las viviendas en construcción paralizadas, a cargo de fondos públicos, a la espera de su expropiación definitiva.
2.Denuncia pública del gubernamental “Plán E” y su “gestión” municipal que, destinando a Cornellà un total de 15 millones de €, sirven para crear un total de solo 292 empleos temporales de diversa duración a través de las típicas subcontrataciones a empresarios, sin ningún control efectivo de los criterios seguidos en la contratación efectuada, continuando con ello la línea neoliberal de privatización que nos ha llevado a la situación actual.
3.Puesta en marcha de un Plan de empleo comunitario con los fondos destinados a la lucha contra el paro por el Estado, Generalitat, los recursos locales, etc. que, partiendo de la gestión directa del Ayuntamiento, con la participación popular, en primer lugar de los propios parados y paradas, que priorice el empleo del mayor número de trabajadores y trabajadoras con criterios de utilidad social, solidaridad y de transparencia, teniendo por objetivo el empleo efectivo de toda la población en paro.
4.Apoyo a las iniciativas de agricultura urbana, con la puesta a disposición y recuperación de las tierras que puedan ser utilizadas a este fin, a las iniciativas de mercado de intercambio y de venta directa al consumidor/a, a la agricultura sostenible y ecológica, a mejora de la sanidad, enseñanza y servicios públicos, con la incorporación del personal necesario para ello, y a las iniciativas cooperativas.
SOLO LA IMPLICACION DE LA CIUDADANIA EN LA GESTION PUBLICA PUEDE GARANTIZAR UNA VIA DE SALIDA A LA CRISIS FABORABLE A LOS Y LAS TRABAJADORAS por lo que debe promulgarse una Ordenanza Cívico Solidaria, que garantice.-
1.La participación ciudadana directa, con comparecencia periódica del alcalde y los concejales en asamblea siguiendo el modelo de “cara al pueblo”, utilización regular de la vía de referéndum y consultas ciudadanas.
2.La libertad de expresión ciudadana, habilitando medios materiales para ello: espacios en la revista “Cornellà Informa” y en Radio Cornella, salvando al Cine Pisa, así como en la vía pública.
3.La limitación de la masiva propaganda comercial que afea nuestras calles y hogares, incitando al consumo ciego encareciendo además el precio final de los productos.
Solo uniendo fuerzas con otros colectivos a lo largo del país que se podrán poner en marcha iniciativas de fondo que prefiguren una salida favorable a los trabajadores y demás sectores populares a través del impulso de iniciativas que conviertan en ley la cobertura de las necesarias sociales básicas, rompiendo con la lógica depredadora del Capital.
Iniciativas abiertas, junto a otras, para el debate social, encaminadas a abrir una salida a la crisis favorable a las y las trabajadoras, a aplicar por la vía de la participación directa y la tramitación de iniciativas legislativas por la vía de urgencia:

Garantía de medios de vida suficientes y de defensa del empleo.-
1.Aplicación de forma inmediata de la Renta Mínima Universal suficiente, como instrumento de mantenimiento del consumo y la producción, siguiendo el ejemplo de Euscadi, que aun siendo exigua, dobla lo percibido en Catalunya, complementada con el pago de las cuotas a la Seguridad Social.
2.Prohibición de los despidos laborales y rechazo de todos los Expedientes de Regulación de Empleo. Reparto del trabajo.
3.Transformación del trabajo temporal en fijo, salvo los de causalidad temporal excepcional.
4.Jornada de 35 horas semanales, hacia las 30 horas, sin recortes salariales y prohibición de horas extras.
5.Dotación presupuestaria suficiente para las oficinas de trabajo, cierre de las ETTs.
6.Aumento de las plazas y los recursos dedicados a los cursos para desempleados hasta cubrir la demanda. No la externalización de los cursos. Abono de estos en el caso de parados/as que no cobren prestación alguna.
7.Transporte gratuito para todas las desempleadas y desempleados. Servicios básicos (agua, gas, electricidad, telefonía e Internet) gratuitos para todas las personas en paro.

Medidas de salvaguardia de derechos frente a la crisis.-
1.Moratoria en el pago por falta de recursos para hacer frente a la hipoteca y alquiler de la vivienda habitual. Ninguna desahucio de viviendas y centros sociales ocupados. Creación de un amplio parque público de vivienda de alquiler a precio tasado con los pisos expropiados por abandono y especulación.
2.Reparto del trabajo doméstico, igualdad salarial y discriminación positiva para la mujer en el empleo, garantía de subsidio en caso de divorcio o separación.
3.Dotación presupuestaria suficiente para la aplicación efectiva de la Ley de Dependencia.
4.Congelación de tarifas y servicios (agua, gas, transporte, electricidad, comedores escolares, etc.)
5.Dignificación de las empleadas de hogar, con su inclusión en el Estatuto de los trabajadores y en el Régimen General de la S.S.. con garantía de realización de la Jornada legal detrabajo.
6.Inclusión de los llamados “falsos autónomos” en el Régimen General de la S.S. y el ET.
7.Escala móvil de salarios.
8.Renovación automática de la tarjeta de residencia para emigrantes, se esté trabajando o en paro. Regularización sin condiciones, derogación de la Ley de Extranjería y centros de internamiento, base jurídica sobre la que se apoya la persecución, clandestinización y discriminación de una parte de la población y el enriquecimiento mafioso de empresarios, funcionarios y policías. SOLO JUNTOS PODEMOS.
9.La mejora del sistema sanitario, de la escuela y universidad públicas y de los servicios asistenciales. Dotación presupuestaria suficiente destinada a la aplicación efectiva de la Ley de la Dependencia.
10.Puesta en pie de un programa de recuperación de las personas presas encaminado a su liberación, que les garantice un empleo, un techo de acogida, un apoyo social, médico y psiquiátrico, partiendo de que a gran mayoría de delitos que se les achacan están ligados a las situaciones de pobreza, desarraigo, desestructuración personal y familiar, angustia y enfermedad, y a una escala de valores dominantes, propios de esta sociedad consumista, machista, e individualista, en los que la persona es valorada en función de lo que posee y domina.

Medidas contra las causas de la crisis y de fomento de empleo sostenible.-
1.Expropiación por la vía de urgencia del sistema financiero, de transporte, de Obras Públicas, de los servicios básicos a la población, industria farmacéutica… que han colocado al borde de la quiebra a las personas y a todo el tejido productivo., por la gestión especulativa y de abierto expolio de patrimonio (Stock Opcións, sueldos e indemnizaciones multimillonarios…, utilización masiva de paraísos fiscales (Andorra, Gibraltar, Liencestein, Luxemburgo, isla de Man, Islas Caimán.. ).
2.Exigencia de responsabilidades y devolución de bienes a las y los autores del saqueo.
3.Control obrero de les empresas, con acceso a los libros contables.
4. Reforma de la Política Fiscal que recupere las riquezas producidas por los trabajadores y acumuladas por los grandes capitalistas gravando las grandes rentas y capitales. Los beneficios del trabajo son un bien social y deben volver a la sociedad y lo justo es socializar la banca.
5.Desprofesionalización de la política, tiempo libre, cuantificado como productivo, para la participación asamblearia y social. Disposición de medios económicos austeros para ello.
6.Reconversión del tejido productivo actual, insostenible, en un tejido sano que, desde la autogestión y la participación de todos los sectores sociales implicados, sea respetuoso con la naturaleza y la salud, ahorrador de energía y transporte, que garantice la seguridad alimentaría, las necesidades básicas de la población y el empleo efectivo.
7.Fin del expolio de los llamados paises pobres. Declaración de “fuera de la ley” a las empresas transnacionales responsables del mismo, con resarcimiento de los daños sufridos. Colaboración internacional con las clases populares para el desarrollo, el comercio justo, el respeto de los derechos laborales, medio ambientales, de seguridad alimentaría, de uso planificado y sostenible de las materias primas, derechos que deben de ser universales.
CON ESTAS PRIMERAS REFLEXIONES ABIERTAS Y BAJO EL LEMA “LAS PERSONAS VALEMOS MÁS QUE SUS BENEFICIOS” Y CON LA EXIGENCIA DE QUE LA CRISIS LA PAGEN LOS RICOS, LA ASSEMBLEA SOCIAL PRETENDE LANZAR UN AMPLIO DEBATE SOCIAL QUE SEA EL PUNTO DE PARTIDA DE UNA REMOVILIZACION QUE ABARQUE A TODA LA SOCIEDAD DE CORNELLA.
ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ

Bajo el lema NUESTRAS VIDAS VALEN MAS QUE SUS BENEFICIOS, y la exigencia de que la crisis la paguen los ricos.

CONVOCAMOS A UN ACTO PUBLICO
El sábado 23 de mayo a las 18 h. en la plaza de Europa de Cornellà donde intervendrán
Juan Manuel Sánchez Gordillo
sobre la lucha victoriosa contra el paro y por los derechos sociales
Just Casas
Profesor de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona y miembro del C.d'Estudis Llibertàris
Radohuan Zahir
Vecino de Cornellá, emigrante, sobre la lucha por la igualdad de derechos, la regularización y la unidad de la clase trabajadora.
Testimonio de vecinos y vecinas
Sobre la lucha contra la especulación inmobiliaria en Cornellà, el empleo y la discriminación.

Asamblea Social de Cornellà. Mayo 2009

Dissabte 23, a les 18h Acte Contra La Crisis Capitalista!

2009-05-20T02:17:00.001-07:00