VÍDEO MANIFESTACIÓ CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL, LA CRISI I LA GUERRA. BCN 28-G

DIMECRES, 27 DE GENER, 19 HORES, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT, CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL

DIJOUS 28, A LES 19 HORES, MANIFESTACIÓ A BARCELONA ALS JARDINETS DE GRÀCIA. (L-5, L-3 Diagonal)

Els ministres europeus de treball es reuneixen a Barcelona mentre nosaltres patim la crisi que ells han permès i que no solucionen. Contra l'Europa del capital, la crisi i la guerra MANIFESTA'T.

CASTANYADA CONTRA L'ESPECULACIÓ: LA CRISI I L'ATUR

PLAN E : 9 PROFITOSOS MESOS D'UN EMBARÀS DE LES GRANS EMPRESES CONSTRUCTORES, DEL QUAL ÉS RESPONSABLE EL GOVERN CENTRAL I QUE ACABARÀ EN UN PART MÚLTIPLE DE MILERS D'ATURATS QUE VINDRAN A AQUEST MÓN DE CRISI CAPITALISTA.

La banca, les multinacionals especuladores i les grans constructores creen la crisi i els ciutadans la paguem, primer en efectiu i després a través de les ajudes a la industria de l’automòbil i de la construcció, disfressades de creació i defensa de llocs de treball.

Cornellà 2009: més de 7000 aturats, PLAN E : 14,9 milions €, llocs de treball: 292 . Obres Plaça de l’església: 5 milions €, 54 llocs de treball. Obres necessàries??? Per a qui???

L’ÚS DEL DINER PÚBLIC

On estan els diners públics per a una assistència social saturada i sense recursos? On estan les “ajudes” dignes pels aturats? Per què en temps de crisi no hi ha una partida per a crear una bossa de treball públic?

LA SOLIDARITAT

El concepte de solidaritat comença per recolzar el teu veí, reivindicar els seus drets i donar-li suport és lluitar pels teus drets.

El diner públic és nostre, exigir un ús transparent i just d’aquest és la nostra obligació. La nostra passivitat davant la crisi agreuja el problema, és l’hora de la participació activa.

2010, ANY DE CRISI

La crisi i el canvi climàtic són filla i fill del capitalisme salvatge, injectar diners públics a la contaminació automobilística i al ciment depredador no és la solució, és tapar el sol amb la mà. Exigim solucions per a la crisi, ja!, solucions respectuoses amb les persones i el planeta.

COM VA ANAR LA CASTANYADA CONTRA LA CRISI I L'ESPECULACIÓ?

Amb els barrets d'uns Pares Noël negres per l'afectació de la crisi, amb castanyes i moscatell contra l'atur i el fred polar que feia, ens vam reunir a la plaça de l'església per a denunciar l'ús impropi i indecent del diner públic. Es van recollir signatures per a reclamar treball públic, ajudes als parats i per a l'habitatge. I també es van repartir més de 500 octavetes amb el text que encapçala aquesta crònica.

El ciutadà va estar molt receptiu a aquesta protesta festiva. Molts criticaven la durada i els inconvenients d'una obra amb un resultat que consideraven de mal gust, més encara quan s'assabentaven del que havia costat. Des de la crítica per la manca d'arbres i gespa, hi ha arbres nous que han col·locat i que ja estan morts; la ubicació de les cadires i bancs, algunes com les quatre cadires enfrontades on no hi caben les cames dels que han de seure, això sempre que estiguin ben avinguts. I més ...

Es van cantar nadales amb la col·laboració d'un grup de nois i noies que van entonar el "navidad, navidad, triste navidad en paro..."

Una preinauguració lúdica i ciutadana d'una obra que no calia, feta amb uns diners que feien falta per a obres més urgents amb usos més socials.

ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ
Contacta: asccornella@moviments.net

(extret del blog de: http://baixllrepublicanoticies.blogspot.com)

MARXA CONTRA L'ATUR. 7 DE NOVEMBRE CORNELLÀ-PLAÇA SANT JAUME (BCN)

La plataforma d'Aturats i Aturades de Barcelona i la d'Acomiadats de Nissan van convocar aquesta marxa contra l'atur i els acomiadaments amb el suport de moltes altres entitats, associacions i col·lectius, com l'Assemblea Social de Cornellà. La marxa va sortir de Cornellà de Llobregat i va acabar a la plaça de Sant Jaume, passant per l'Hospitalet de Llobregat i per diferents districtes de Barcelona, com el de Sants on es va muntar un punt solidari d'avituallament. Esperem que aquesta sigui la primera d'altres moltes reivindicacions al carrer, per què la situació és insostenible i la llista d'aturats no para de créixer (quasi 5 milions) així com els desnonaments i els deutes que no es poden pagar. Aquest és un greu problema de tota la societat i entre tots hem de cridar ben fort que volem solucions, ens hem d'organitzar i lluitar plegats contra l'atur, la corrupció i la precarietat.

ACTE DE L'ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ CONTRA L'ATUR I DE SUPORT A LA MARXA D'ATURATS D'AQUEST DISSABTE

Ahir vam celebrar al CC García-Nieto de Cornellà un acte per debatre la greu situació actual d’atur i sobre els acomiadaments, que no deixen de produïr-se. Aquest mes 100.000 persones més han passat a formar part de la llista d’aturats oficials, que va cap els cinc milions. També com una activitat per donar difusió a la Marxa d’aturats i aturades que es farà aquest dissabte, i que tindrà la seva sortida a les 9 del matí des del mercat de Sant Ildefons a Cornellà.

A l’acte han participat com organitzadors l’Assemblea Social de Cornellà i com ponents, la Plataforma d’Acomiadats de Nissan, la Plataforma d’aturats i aturades de Barcelona, membre del Comitè de Vaga a TMB i delegat sindical a Roca. S’han posat sobre la taula moltes qüestions molt interessants i s’ha produït un intercanvi d’idees molt enriquidor amb una conclusió unànime, la unitat i la pedagogia, la informació i formació als treballadors conformen l’única sortida a aquesta situació cada dia més insostenible.

L’acte ha estat moderat pel company Radouan de l’ASC qui ha fet una crida a la unitat en un moment on la lluita i les mobilitzacions són necessàries per sortir d’aquesta crisi capitalista: “Si no es lluita, es perd”.

David, Acomiadats Nissan.

En primer lloc ha compartit una petita victòria amb nosaltres, dos dels acomiadaments produïts al juliol han estat considerats nuls. Però van ser 700 els acomiadats, d’aquests el 77% dels afiliats a la CGT, produint-se una discriminació sindical molt greu.

Després dels 100 milions de subvenció que va rebre l’empresa, els quals han servit per pagar unes indemnitzacions força atractives però que mai compensaran la pèrdua del lloc de treball, l’ombra de la deslocalització continua allargant-se cap a països com Marroc o Tailàndia .

Oleguer, Aturats i Aturades de Barcelona.

L’1 d’abril va néixer a les cotxeres de Sants aquesta plataforma recuperant l’esperit d’altres que la van precedir en lluites anteriors contra situacions d’atur, cap amb connotacions tant greus com aquesta.

Ens va exposar un seguit de mesures concretes: prestació d’atur indefinit fins trobar un lloc de treball, reducció de jornada a 30 hores sense hores extres (a les oficines de treball es fan hores extres per atendre els aturats), transport públic gratuït pels aturats per què puguin buscar feina, que els contractes que facin els ajuntaments dins el Plan E es facin amb criteris objectius (aturats de llarga duració, càrregues familiars…) hi ha experiències de lluita que demostren que es pot aconseguir.

Va criticar l’entrega de diners a la banca i també el Plan E, mentre que els aturats s’hauran de conformar amb una almoina de 420 euros, a Euskal Herria aquesta quantitat pot arribar als 900, el Tripartit no ha pres cap mesura econòmica. Els diners del Plan E haurien d’haver estat dedicats a crear llocs de treball a educació o sanitat. Hi ha gent treballant a les obres del Plan E sense contracte.

El 80% dels empresaris veuen en aquesta crisi una oportunitat (reudir plantilles, salaris, drets) ja no es llencen com el 29 pels balcons. Per ells s’haurien de llençar tots aquells que sense cap coixí, ni econòmic ni familiar estiguin en una situació desesperada, no els donarem aquest gust. La unió dels aturats i aturades i la creació de plataformes en tot el territori és fonamental, és el camí.

Román, comitè TMB.

Treballadors i aturats estan en la mateixa barricada, han d’estar units. Cada vegada la situació és més precària a tots els nivells. El 63% dels assalariats son mileuristes o no arriben, 16 milions estan per sota dels 1000 euros. Quasi 5 milions d’aturat sense comptar el milió d’immigrants sense papers que no perceben res. Què fa el govern Zapatero? Salva a la banca amb 90 mil milions d’euros, 15% del producte interior brut, un deute per dues generacions. En aquesta situació per què no es produeixen mobilitzacions? Encara estem sota el shock, les direccions de CCOO i UGT fan de bombers de la patronal i el govern, el 95% dels expedients de regulació son pactats entre sindicats i patronal i així també es financien, entre el 5 i el 10% de les indemnitzacions se les porta l’advocat del sindicat.

Davant d’aquesta crisi estem desorientats, hem de superar això i coordinar-nos per plantar cara, estem en una guerra en la que els nostres generals treballen pels nostres enemics.

Ara es parla de la creació d’un seguit de llocs de treball a TMB sense especificar les condicions de com es farà la selecció, ni quin salari es percebrà, que segur serà menor, creant treballadors de primera i segona categoria.

En nom de les assemblees d’aturats s’hauria de fer una petició als ajuntaments i a TMB per crear una T-10 solidària, gratuïta pels aturats, com ja es fa a Tarragona.

El perill de privatització del transport públic és una realitat, la línia 9 de metro està participada per TMB i 3 empreses privades.

Hem de treure velles eines oblidades, polir-les i fer-les servir en aquesta lluita. De la nostra manera d’actuar no els ha agradat ni els piquets, ni les vagues, ni les mobilitzacions, però el que menys de tot , que nosaltres votem a les assemblees i que cap representant fa res sense l’autorització d’aquesta. Participació, votació i acatar el resultat. I ell que participa ha de treballar, ens trobem el cas a l’empresa que hi ha sindicalistes que porten 20 anys sense donar un pal a l’aigua.

Gregorio, delegat sindical Roca.

Aquesta empresa catalana i familiar , número 1 en el sector sanitaris i amb presència a 35 països, té en marxa un ero de 713 treballadors agafant-se a la situació de crisi, que en aquest cas només és una excusa. Una empresa en expansió que no inverteix en millorar la situació dels seus treballadors, hi ha companys amb 25 anys que no poden agafar el seu fill a coll per què tenen les vertebres aixafades.

Roca que va estar una de les empreses més lluitadores dels 70, en el que es coneixia com el Cinturó Roig del Baix Llobregat, ara es troba en una situació que no es convoquen ni assemblees, l'única arma és la taula de negociació. Els treballadors no saben que és una caixa de resistència,ni un calendari de lluita, la tasca pedagògica és fonamental. Ens trobem amb una gran barrera, les direccions sindicals “satanizan” i aixafen la mobilització sindical, posant l’etiqueta de radical a qualsevol iniciativa. Si parles d’unificar la lluita, de treure-la al carrer, de convocar vagues generals comarcals et miren com un un marcià. Així tothom acaba agafant els diners de les indemnitzacions i provocant una precarietat del mercat laboral, tots serem mileuristes, amb sort, i sense dret ni a respirar.

Roca ha tingut 660 milions de benefici en els darrers 4 anys i ara després de l'ERO temporal de març amb el beneplàcit de CCOO i UGT, el 28 de juliol presenten el definitiu i la resposta és: “com ens pot fer això senyor Asensio amb el que nosaltres hem fet per vostè”

Gràcies a CGT hem aconseguit que CCOO i UGT no aprovin els acomiadaments, els afiliats d’aquests sindicats han de pressionar en aquest sentit. La solidaritat és fonamental, no es pot arribar a negociar i dir primer els de Roca i els subcontractats tots al carrer, això és acceptar que la classe treballadora no t’ importa res.

Intervencions al debat posterior.

Fede de l’ASC. La realitat de la crisi és que el capitalisme necessita aixafar-nos. El tragar i la col·laboració és la derrota que s’instaura en la classe treballadora. Hem de donar passos ferms en la unitat sindical per plantar cara. El problema són les pràctiques “amarillistas” dels sindicats, hem d’agafar exemple dels companys del SAT que s’està jugant la pell, s’ha de sortir al carrer, des de la nostra pluralitat ens hem de complementar i d’unir.

Ramón de l’ASC. Hem de recuperar les assemblees democràtiques i vinculants. Si assumim els problemes de la patronal estem perduts, no és el mateix una baixada de beneficis que no poder pagar el lloguer, la llum o l’educació dels fills.

US ESPEREM A TOTS I A TOTES A LA MARXA D’ATURATS I ATURADES DE DEMÀ DISSABTE A CORNELLÀ. CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS SORTIR AL CARRER ÉS UNA OBLIGACIÓ CIUTADANA!

CRISI: EL FACTOR HUMÀ

Avui l’Assemblea Social de Cornellà ha estat repartint informació sobre la seva tasca davant l’Oficina de Treball al barri de Sant Ildefons i recollint signatures per denunciar que aquesta crisi, aquest fracàs del model capitalista que l’ha provocat, no pot recaure només sobre les espatlles dels treballadors i treballadores.



Hem tingut l’oportunitat de parlar amb els aturats i aturades de la ciutat, darrera de cada un d’ells hi ha una història que han volgut compartir amb nosaltres. A canvi els hem mostrat la nostra solidaritat i el nostre compromís envers la seva situació.

M’ACABEN DE TREURE EL PIS

Vinc ara mateix de veure com en treien el pis i després vens a l’oficina de l’INEM i et tracten sense cap consideració, no t’ajuden com cal, sents la teva dignitat trepitjada. Jo pago amb els meus impostos els seus salaris.

Vosaltres teniu la solució a aquesta situació? Moltes empreses estan buides, una solució potser seria l’autogestió.

Som molts els que estem a casa passant aquesta situació d’angoixa com podem, el drama de l’aturat no transcendeix queda a nivell familiar i del nucli dels amics. Ens cruspim el problema sense compartir-ho, ni organitzar-nos.

¿PARA CUÁNDO UNA HUELGA GENERAL?

Una dona s’apropat a demanar-nos informació tota indignada. Esta gente nos come por los pies, antes la gente protestaba más, nos subían el transporte pues a la calle. Ahora a que se espera con esta situación tan insostenible, ni sindicatos, ni nada. Tengo un hijo en el paro, ha tenido que poner su piso en alquiler y marcharse a vivir con su mujer y su hija de cinco años a casa de su suegra donde ya viven 7 personas más. Es la manera de poder hacer frente a la hipoteca ¿y es qué hay derecho a esto?. Tenemos que organizarnos y salir a la calle a protestar, una huelga general es lo que hace falta.

¿TENIU UNA FEINA?

Mª Carmen ens ha colpit amb la seva història, treballant des dels 11 anys i cotitzant des dels 14, en té 56, no té feina, té un grau d’invalidesa del 70% a causa del seu últim treball com a cuidadora a una residència de minusvàlids. Fa poc va morir un dels seus dos fills, amb 27 anys, mentre ella era el quiròfan. Porta una faixa ortopèdica i viu a un cinquè pis sense ascensor, el mateix pis que després de tota una vida treballant sinó troba alguna feina pot perdre aviat. Amb nervis i llàgrimes ens ha demanat ajuda.

LA SOLIDARITAT ÉS FONAMENTAL

Quan dos companys han entrat a l’oficina a repartir les octavetes els han convidat a sortir fora, cosa que han fet. Un noi que estava a dins ens ha vingut a explicar que al menys el funcionari que l’atès amb ell li ha semblat molt bé la iniciativa i s’ha quedat amb el correu i el bloc de l’ASC.

¿DÓNDE HAY QUE FIRMAR?

“Yo tengo trabajo pero me solidarizo totalmente con los que están pasando por esta situación.”

Y LOS QUE TRABAJAMOS HACIENDO EL TRABAJO DE 2 PERSONAS.

La precarietat és la majoria de vegades l’única solució a l’atur, aprofitant-se de la situació, els mateixos treballs que abans desenvolupaven 2 persones amb major salari ara ho fa un i cobrant menys. I amb por de que els facin fora aguanten que els trepitgin els seus drets laborals.

“Y encima tenemos que estar agradecidos por poder llegar a final de mes aunque sea justos y poder pagar los recibos. Y esto no lo cambia nadie, aquí o se pasa hambre o no se moverá nada, como cuando la revolución francesa, que la necesidad provocó los cortes de cabeza. Aquí todos chupan y pagamos los mismos.”




Tothom ha rebut amb interès el missatge d’unió que els hem fet arribar: volem créixer en número de propostes per tal de que entre tots puguem arribar a posar les bases per a canviar aquesta precarietat i adreçar-nos a les administracions perquè gestionin millor els seus recursos a favor dels ciutadans que els necessiten ARA.




CONTRA L’ATUR I CONTRA ELS ERO

El sistema i les seves cícliques crisis que tan sols patim nosaltres, mentre la patronal i els grans sindicats segueixen essent còmplices.

Si ens organitzem, podem. Si ens toquen amb un, ens toquen a totes i tots.

PARTICIPA A L’A.S.C.!!!



asambleasocialcornella.blogspot.com
asccornella@moviments.net
Florida, 40 - Cornellà de Llobregat

Jornada ASC, sábado 3 Octubre.

Jornada al sabado 3 deOctubre

a las 5 horas en el mismo local calle la Florida nº 40.

-El O.del día que se propondrá será el siguiente:

Debate sobre el “Pacto Social” suscrito, a iniciativa del Ayuntamiento,

con una serie de entidades.
Organización y perspectivas de la campaña “por un Plan de Urgencia Social

contra la crisis”.

Salieron ideas, como hacer actos descentralizados directamente en los barrios…
Métodos de trabajo y estrategia de la Assemblea Social.